el "Què", el "Quan" i el "Per què"

I de sobte va arribar a la conclusió que l'important no era buscar el "Què" sinó el "Quan".
El "Què" tenia que passar, era el destí i no es podia modificar, però el "Quan" el "Quan" sí que era important de veritat, tot es movia al voltant del "Quan" que tenia que ser la nova via d'investigació. Portava deu anys intentant esbrinar el "Què" i sense més es dóna compte que havia agafat el camí equivocat, trovant-se de nou a zero.



Després de deu anys investigant el "Quan" sense arribar enlloc, es dóna compte que torna a anar errat, igual que es va mal encaminar buscant el "Què", ara creu que el factor que pot donar-li un sentit al tot és el "Per què", de què li serveix saber el "Què" i el "Quan" si no sap el "Per què". Són vint anys inútils de recerca i es troba molt cansat es posaria de seguit a buscar el "Per què" però decideix prendre's un dia de descans, després d'aquets vint anys s'ho mereix i no creu que per un dia de retard a la recerca del "Per què" interfereixi en l'investigació.



El que ell no sap es que falten vint-i-quatre hores per a que el "Què" el "Quan" i el "Per què" es creuin amb ell.



Un dia de descans li ha servit per recarregar piles i desfer-se'n del mal son de la recerca del "Què" i el "Quan" i així poder afrontar l'investigació del "Per què" com si res hagués passat en aquests vint anys de fracàs. Per començar faria com cada matí, sortiria a esmorzar al bar de davant de casa, un suc de taronja, un café carregat i un croissant de xocolata, i tot observant la gent que l'envolta aniria apuntant per on podia començar a buscar el "Per què". Surt de la porteria i mentre creua el carrer una furgoneta GMC (igual a la del equipo-A) l'atropella donant-se a la fuga. Des del terra mal ferit entèn per fi que el "Què" és la seva mort, el "Quan" el moment que anava a esmorzar i el "Per què" és l'ùnic punt en què no pot descobrir per què mor en aquell instant precís.